LA PATUM DE BERGA

 

Arrow
Arrow
Slider

 

 

L’art no ha d’imitar la naturalesa si no entendre-la, perquè només el pensament pot abraçar-la.

J. Winckelmann

 

La Patum de Berga és una mirada intensa cap a la festa per antonomàsia de la Catalunya Central. A través de la fotografia —l’autoretrat i l’exposició del cos nu—, l’autoetnografia, l’escultura i la dramatúrgia l’autor busca iniciar un procés creatiu on els diferents suports i disciplines cooperin per fer brotar noves hermenèutiques d’una festa ancestral.

La declaració de la Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 2005 va servir d’altaveu per donar a conèixer la festa berguedana arreu. Al mateix temps, va accelerar la conversió de la celebració berguedana en una marca adreçada a generar el màxim rèdit comercial. Probablement, aquest reconeixement internacional va deixar en un segon pla una de les principals funcions de la mateixa: servir com a canalitzador social per la cohesió del conjunt de la societat berguedana en un corpus prou homogeni com per esquivar el conflicte intern. En aquest sentit, cal llegir amb atenció l’etnografia de la Patum de l’antropòloga americana Dorothy Noyes, un best-seller acadèmic als Estats Units i una obra inèdita a casa nostra. Actualment, la majoria d’aproximacions artístiques i en especial l’allau de treballs fotogràfics de la que és objecte la Patum persegueixen reproduir una imatge preconcebuda, reproduir la “naturalesa” a la que es refereix la cita de Wickelmann que encapçala el text. Però el treball de Martin Parr, entre d’altres, ha despullat l’anhel absurd per repetir una realitat idíl·lica i estandarditzada. És a dir, hi ha una Patum fotografiada Corpus rere Corpus des d’una òptica clònica per la multitud que s’endinsa a la plaça a captar una imatge vista mil vegades, per reproduir una vegada més instantànies preconcebudes.

La Patum de Berga és un intent d’acostar-se a la festa des de la solitud atàvica que implica qualsevol creació artística reposada i reflexiva, lluny de la gent i de la plaça. Perquè no hi ha cap llenguatge més revolucionari i contemporani que el retorn a la natura, el lloc on cal buscar el veritable significat de la Patum.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *