És millor ficar-hi hippies que deixar que els esbarzers ho envaeixin tot.

Funcionari del Ministeri d’Agricultura francès

Estan entre nosaltres, els coneixem, hi compartim idees o projectes i, fins i tot, afectes. Malgrat els punts en comú, els neorurals són una mena de veïns de segona en l’imaginari pagès, un estigma de l’atàvica autenticitat amb la que ens engalanem.

No són res més que migrants, individus que és mouen al revés. Quan la majoria abandona el camp per endinsar-se a la ciutat, ells agafen el camí de retorn a un somni que es fan seu.

Diuen que van començar el utòpics, els socialistes i els primers anarquistes abandonant la vella Europa per portar noves idees a zones remotes del nou continent. Van fracassar de forma fulminant. A finals dels 60 del segle passat hi van tornar arreu, sota el paraigües d’idees més o menys llibertàries que, poc a poc, també es van diluir. Avui són una realitat poc revolucionària com el seu entorn, com nosaltres que ens els mirem curiosos i impassibles.

Projecte conjunt amb Andreu Vilardell.